| I
a més, Sequera Mental
NARCÍS
PRAT
Catedràtic
d'Ecologia de la UB
Aquest any la sequera meteorològica
(plou menys del que és habitual) ha tornat a arribar a Espanya. I ha
augmentat la hidrològica (menys aigua per consumir), cosa que implica
problemes econòmics i socials. Fins ara hem intentat controlar la
sequera meteorològica amb obres hidràuliques (embassaments,
transvasaments) i pensà- vem que ho havíem aconseguit, però més de
tres milions d'hectà- rees de regadiu, 267 camps de golf i aigua per a
milions d'espanyols (i turistes) han esgotat el model basat en el ciment.
I això es veurà agreujat pel canvi climàtic, ja que, encara que seguís
plovent més o menys el mateix, l'augment de les temperatures
disminuiria els recursos hídrics fins a un 20% en 50 anys. Així que
ens hem d'acostumar a les mesures d'estalvi que s'anuncien per a Madrid
o a les d'emergència que es declararan a Barcelona en dates pròximes.
I si no adoptem
mesures per prevenir la sequera hidrològica, se'ns transformarà en
estructural, com la de Múrcia. Quan les demandes d'aigua es
multipliquen més enllà dels recursos entrem en una sequera hidrològica
gairebé permanent: la sequera estructural, que no fa més que créixer
si es persisteix en l'augment del consum. I el canvi climàtic ho
empitjora, ja que fa disminuir els recursos. Si es depèn de
transvasaments (com el Tajo-Segura), com que disminuiran pel canvi climàtic,
en pocs anys serà difícil o gairebé impossible transvasar aigua; o
sigui, que hi haurà sequera constant.
Mentrestant, les
grans metròpolis com Madrid i Barcelona, embarcades en un creixement
constant (de població, infraestructures, transport), usaran cada vegada
més aigua i tindran menys recursos a causa del canvi climàtic. Amb això
generaran una espiral d'insostenibilitat que accelerarà l'ús de l'ai-
gua i provocarà que les seves sequeres hidrològiques acabin sent
sequeres estructurals.
Sembla, a més, que
patim sequera mental: la que ens impedeix veure que la direcció
correcta per posar remei a la sequera és just la contrària que la que
estem utilitzant (més infraestructures, més pressió sobre els
recursos). És a dir, que necessitem que ens plogui inspiració per
evitar les sequeres estructurals que se'ns acosten.
Noticia publicada a la pàgina 6 de l'edició de
10/3/2005 de El Periódico
|
