Richard
Stallman, Llibertador del Ciberespai
ENTREVISTA
// RICHARD STALLMAN, FÍSIC
"Voldria passar a la història
com el llibertador del ciberespai"
• Va llançar al món el 'software lliure'
i es va convertir en el pitjor malson de Bill Gates
NÚRIA NAVARRO
Nova York, 1953
Participa en
l'Internet Global Congress (Fira de Barcelona)
Richard Stallman,
l'impulsor del software lliure (software que pot ser copiat,
modificat i redistribuït lliurement), és un home estrany. Viatja amb un
matalàs, beu litres de te i prefereix els pisos d'estudiants als hotels.
És l'altra cara del poder. La bèstia negra de Bill Gates. El creador del
Projecte GNU parla de llibertat i no de preu.
--¿De debò
que viatja amb un matalàs?
--De debò. Com a
activista en favor del moviment del software lliure, viatjo molt. I
em trobo llits molt durs. Jo no puc dormir sobre llits durs.
--Tampoc té
mòbil.
--¡El mòbil és un
instrument de vigilància! El sistema sap amb quina torre et comuniques i
ho grava per sempre. I amb els nous mòbils, fins i tot es poden posar en
marxa sense que l'usuari ho sàpiga. ¡És el meu deure de ciutadà no
tenir mòbil!
--I per a més
inri surt a fer conferències com a sant IGNUtius...
--És una manera de
burlar-me de mi i de la religió. Jo, que sóc ateu, proposo una ètica.
Crec que no hi ha cap recurs més important que la solidaritat. ¡Qualsevol
intent de danyar-la ha de ser rebutjat!
--¿Ho va
aprendre a casa, això?
--Vaig tenir bons
exemples. El meu pare va aprendre francès per lluitar amb més eficàcia
contra els nazis. I la meva mare va ser progressista els anys 60. Fins i
tot els EUA recolzaven uns principis que avui no recolzen.
--Quan els hippies
portaven margarides als cabells, era quasi un nen.
--Jo podria haver
sigut hippy, però no ho vaig voler ser. S'oposaven a la tecnologia,
a la ciència i al pensament clar. Però vaig admirar la seva oposició
que els diners fossin una meta.
--El sofà de
l'Institut de Tecnologia de Massachusetts era gratis.
--¡Viure allà era
comodíssim! No havia de llevar-me, vestir-me per sortir i enfrontar-me a
l'aire gelat de l'exterior. Hi havia bon ambient. Disfrutàvem amb la
intel.ligència...
--I
disfrutant, disfrutant, va acabar sent la bèstia negra de Bill Gates.
--N'estic orgullós,
d'això, encara que la meva meta no era atacar ningú. El 1983 vaig llançar
el moviment de software lliure per a la llibertat dels usuaris
d'ordinadors. L'enemic era el software propietari. Es va necessitar
gairebé una dècada per desenvolupar el sistema operatiu. Des de fa uns
quants anys, el sistema GNU-Linux és fàcil d'utilitzar.
--¡I pensar
que podria estar forrat!
--Prefereixo no tenir
res del que m'hagi de penedir. I fer una cosa bona a la vida: lluitar per
la llibertat.
--La difícil
llibertat...
--¡No digui tonteries!
Al començament la meva meta va ser tenir llibertat per utilitzar
l'ordinador. En aquest sentit, vaig defensar quatre llibertats: la
d'executar el programa, la d'estudiar-ne el codi font, la d'ajudar el proïsme
distribuint còpies del programa i la d'ajudar la comunitat, publicant-ne
versions canviades.
--Disculpi,
però és una mica espès.
--¡En absolut! Qui fa
servir receptes de cuina reclama les mateixes quatre llibertats: la
d'utilitzar-la com vulgui, la d'estudiar-la, la de distribuir-ne còpies a
les veïnes i la de modificar-la. ¡Imagini's l'enuig si algú decidís
que copiar una recepta és piratejar i que es mereix la presó! Doncs
aquest enuig va impulsar el moviment del software lliure.
--¿I com va
continuar la història?
--Després d'anys de
reflexió, he arribat a la conclusió que totes les obres d'ús pràctic
també han de ser lliures. Els receptaris, els diccionaris i enciclopèdies,
els llibres de text. Però hi ha altres tipus d'obres...
--¿Quines?
--Les que reprodueixen
el pensament d'altres, que no s'han de modificar. I les d'art i
entreteniment, que pretenen produir emoció. Crec que les versions
canviades podrien contribuir a l'art, però no és urgent...
--¿A favor
de piratejar CD i DVD?
--¡No parlo de
mitjans, sinó d'usos socials! Per a tota mena d'obres, tot usuari es
mereix la llibertat de difusió de còpies exactes, sense fins de lucre.
Aquesta és la llibertat mínima que ha d'existir.
--La
legislació no ho veu així.
--Les lleis van en una
altra direcció a causa del poder de les empreses. Es nota la falta de
democràcia a tot arreu del món, liderada pels EUA.
--¡És la
seva pàtria!
--Potser una pàtria
traïdora... El meu país s'ha tornat l'enemic de tot el món. ¡S'ha de
defensar la llibertat contra qualsevol enemic!
--Llanci una
consigna.
--"No acceptin la
divisió i impotència imposats per les lleis i sistemes actuals d'edició".
Intenten prohibir la cooperació social.
--La Història
dirà que va ser rebel.
--Doncs jo voldria
passar com el llibertador del ciberespai.
Noticia publicada a la pàgina 10 de
l'edició de 6/7/2005 de El Periódico
|