| Aprimar-se
per decret
ABEL Mariné
Catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB
Posats a exigir, amb l'obesitat infantil valdria més imposar jocs actius que modificar la brioixeria
L'obesitat, especialment la infantil, és un problema. Sembla que la generació actual d'infants nord-americans per primera vegada a la història poden tenir una esperança de vida inferior a la dels seus pares. Cal prendre mesures i les administracions sanitàries ho estan fent, per raons de salut i també per raons econòmiques (costos sanitaris de l'obesitat). L'excés de pes és degut al fet de menjar massa i a la falta d'activitat física, però els mecanismes implicats són complexos i no tothom reacciona igual.
Hi ha el risc d'imposar solucions massa simples o de no tractar-ne de la mateixa manera les causes. Les recomanacions de fer exercici queden per a qui en vulgui fer cas i, en canvi, amb alguns aliments tothom s'hi veu amb cor. Posats a exigir, seria més eficaç obligar-nos a anar al gimnàs o que la canalla practiquin jocs actius i no vegin tanta televisió i juguin menys amb la game boy, que no pas modificar certs aliments.
El fast food és dels primers a rebre, tant si es tracta d'hamburgueses com de brioixeria industrial. També les sopes instantànies, que un cop preparades no solen aportar gaire més sal que les casolanes. Per cert, la brioixeria artesana sol ser més bona de gust que la industrial, però també aporta calories (si no no seria tan bona), i farem bé de no tocar-la. No hi ha aliments bons o dolents, sinó proporcions adients o no a l'hora de combinar-los: convé que la base siguin cereals i derivats, és necessari menjar molta fruita i verdures, els productes animals han de formar part de la dieta en menor proporció que els vegetals i la ingestió de greixos, sucres i sal ha de ser moderada.
CAL SER curós amb les intervencions si no volem arribar a un racionament imposat democràticament, incompatible amb una societat oberta, que limiti el plaer del menjar saludable. Segurament els experts podríem quedar-nos tranquils amb aquestes afirmacions i apel.lar a la racionalitat de les persones. Però no tothom té el mateix grau de coneixement dels aliments, i els consells han de ser clars i ha de ser possible seguir-los, sobretot per part de la infància, fàcilment temptable. Una bona hamburguesa és un aliment correcte, un bistec de carn magra és millor, i tot hi cap en una alimentació variada.
La brioixeria industrial no constitueix un tipus d'aliment nutricionalment gaire interessant i no contribueix a educar el paladar, però es pot consumir ocasionalment (en certs casos els seus greixos són dietèticament millors que els de la brioixeria artesana). El problema és que el seu consum elevat és relativament nou en la nostra dieta. Per això, aquest sector pot rebre el suggeriment de les autoritats que rebaixi greix o sucre. Si resulta inevitable que es continuarà menjant massa brioixeria industrial, pot ser una mesura raonable anar canviant-ne les fórmules, malgrat que podem lamentar-nos d'on queden els drets dels llaminers que no tenen problemes de pes o de sucre, i en fan un consum moderat com cal. És clar que el pa amb xocolata a molts ens sembla millor, però la xocolata no seria tan bona sense el greix que porta.
D'altra banda, la canalla sap, els ho han explicat a l'escola, que han de menjar més verdura i fruita que brioixeria, però, ¿què fan quan poden (o els deixem) triar? Si treiem les màquines de begudes refrescants de les escoles (no hi fan cap falta), ¿no continuaran consumint aquestes begudes, que si no es prenen en excés no fan cap mal, fora de l'escola? ¿I què veuen fer als grans?
No es poden aplicar solucions senzilles a problemes complexos. Si admetem que no podem modificar voluntàriament certs hàbits alimentaris dels adults i, sobretot, dels més petits perquè no els hem pogut o sabut educar prou bé en aquest terreny, potser ens haurem de resignar a proposar modificar la composició d'alguns productes, però els menys possibles i sense desnaturalitzar els aliments tradicionals. Seria absurd, per por dels greixos, arribar a extrems com prescindir de la nata i de la mantega, que són aliments de sempre que no presenten risc de consums exagerats. Cal ser curós en aquestes qüestions per no arribar a produir la sensació que el gran germà sanitari ens vol sans per força, però ens amarga una mica la vida. No tot s'acaba amb els productes industrials. El sector primari pot fer coses. Els porcs d'avui, per exemple, tenen menys greix, i millor, que els d'abans.
HEM DE millorar la nostra alimentació i el nostre estil de vida, però això ha de ser el fruit d'un acord entre les autoritats sanitàries, els sectors productors i els ciutadans que, en darrer terme, són els que s'han de responsabilitzar de la seva salut i vetllar per la dels infants. Si ja cal paciència perquè una persona redueixi el seu excés de pes per mètodes correctes, també en fa falta per aprimar una societat.
Noticia publicada a la pàgina 6 de l'edició de 1/22/2005 de El Periódico
|
