LECTURES CURTES // LECTURAS CORTAS

 

 

Els Riscos de la Hipertensió Arterial
NÚRIA CASAMITJANA

Doctora
- Col-legi de Farmacèutics de Barcelona

 

 

La hipertensió arterial es pot definir com una elevació de la pressió de la sang a les artèries en relació amb els valors normals, segons han establert nombrosos comitès científics a tot el món. La pressió arterial s'expressa en màxima (sitòlica) i mínima (diastòlica). La primera correspon a la pressió de la sang contra les pareds arterials, just quan el cor acaba la contracció, i la segona és la pressió entre batecs cardíacs. Per aquesta raó, la lectura de la pressió es dóna sempre amb dues xifres. Am xifres de pressió arterial elevada és més alt el risc cardiovascular. Igualment, se sap que disminuint aquesta pressió arterial elevada, el benefici que s'aconsegueix és important.

 

 

 

CONSELLS

La hipertensió és, amb el consum del tabac i els nivells alts de colesterol,
un dels tres factors de risc cardiovascular.

El diagnòstic precoç de la tensió alta ajuda a prevenir les complicacions
i conéixer l'evolució del procés.

 

 

Moltes vegades no es pot establir exactament la causa que l'origina, però sí que es coneix que hi ha factors que poden causar un increment: antecedents familiars de pressió arterial elevada, obesitat, edat i consum important de sal o alcohol. Un estil de vida sedentari o l'estrés també poden incrementar la pressió arterial. En tots aquests casos parlem d'hipertensió arterial essencial o primària, que és la més freqüent. La hipertensió denominada secundària és la que es presenta com a conseqüència de determinades situacions, com poden ser alguns medicaments o l'embaraç.

En ocasions el pacient no nota símptomes de pressió arterial elevada, i no tindrà coneixement que pateix hipertensió fins que un professional sanitari ho comprovi. La hipertensió es pot desenvolupar lentament sense símptomes, encara que pot anar danyant diferents òrgans. Quan el pacient arriba a xifres de tensió arterial molt altres sol presentar mal de cap, alteracions visuals, nàusees i vòmits. En les crisis hipertensives en què la tensió arterial s'incrementa ràpidament també poden aparèixer aquests símptomes, cosa que requereix tractament d'urgència.

En cas que hi hagi hipertensió sense cap complicació orgànica més, ni riscos de malaltia cardíaca, es recomana realitzar canvis en la forma de vida, com incrementar l'exercici físic, controlar l'estrés, reduir el pes si és necessari i disminuir la ingesta de sal. Per això, és necessari establir-se una dieta adequada amb nivell baix de sodi. Si amb això no es controla la tensió arterial alta, o si aquesta ja és per ella mateixa molt alta, el metge prescuirà a més a més tractament farmacològic. La teràpia dependrà del nivell que tingui la tensió arterial, però també de si hi ha presents altres malalties o risc que apareguin.

6 DE SETEMBRE DE 2003


© 2003  David Ribera-Nebot DRN  educaciofisica.org
TOTS ELS DRETS RESERVATS