La hipertensió
arterial es pot definir com una elevació de la pressió de la sang a
les artèries en relació amb els valors normals, segons han establert
nombrosos comitès científics a tot el món. La pressió arterial
s'expressa en màxima (sitòlica) i mínima (diastòlica). La primera
correspon a la pressió de la sang contra les pareds arterials, just
quan el cor acaba la contracció, i la segona és la pressió entre
batecs cardíacs. Per aquesta raó, la lectura de la pressió es dóna
sempre amb dues xifres. Am xifres de pressió arterial elevada és més
alt el risc cardiovascular. Igualment, se sap que disminuint aquesta
pressió arterial elevada, el benefici que s'aconsegueix és important.
|
CONSELLS La
hipertensió és, amb el consum del tabac i els nivells alts de
colesterol,
un dels tres factors de risc cardiovascular. El
diagnòstic precoç de la tensió alta ajuda a prevenir les
complicacions
i conéixer l'evolució del procés. |
Moltes vegades no es pot
establir exactament la causa que l'origina, però sí que es coneix que hi
ha factors que poden causar un increment: antecedents familiars de
pressió arterial elevada, obesitat, edat i consum important de sal o
alcohol. Un estil de vida sedentari o l'estrés també poden incrementar
la pressió arterial. En tots aquests casos parlem d'hipertensió arterial
essencial o primària, que és la més freqüent. La hipertensió
denominada secundària és la que es presenta com a conseqüència de
determinades situacions, com poden ser alguns medicaments o l'embaraç. En
ocasions el pacient no nota símptomes de pressió arterial elevada, i no
tindrà coneixement que pateix hipertensió fins que un professional
sanitari ho comprovi. La hipertensió es pot desenvolupar lentament sense
símptomes, encara que pot anar danyant diferents òrgans. Quan el pacient
arriba a xifres de tensió arterial molt altres sol presentar mal de cap,
alteracions visuals, nàusees i vòmits. En les crisis hipertensives en
què la tensió arterial s'incrementa ràpidament també poden aparèixer
aquests símptomes, cosa que requereix tractament d'urgència. En
cas que hi hagi hipertensió sense cap complicació orgànica més, ni
riscos de malaltia cardíaca, es recomana realitzar canvis en la forma de
vida, com incrementar l'exercici físic, controlar l'estrés, reduir el
pes si és necessari i disminuir la ingesta de sal. Per això, és
necessari establir-se una dieta adequada amb nivell baix de sodi. Si amb
això no es controla la tensió arterial alta, o si aquesta ja és per
ella mateixa molt alta, el metge prescuirà a més a més tractament
farmacològic. La teràpia dependrà del nivell que tingui la tensió
arterial, però també de si hi ha presents altres malalties o risc que
apareguin. |