LECTURES CURTES // LECTURAS CORTAS

Hi ha Dofins Malvats?

EL TÒPIC ens porta a la por i a l'entrega. Així creiem que estem protegits.
HI HA DOFINS MALVATS?

Joan Barril
Dijous, 25 de novembre de 2004 de El Periódico

Diuen que fa uns dies un grup de banyistes eren a l'aigua de les costes antípodes quan un grup de dofins els van encerclar i van començar a girar al voltant seu. Dins de l'aigua l'ésser humà se sent desvalgut i maldestre, i el frec sedós d'un dofí en unes cames despullades sempre deu produir una certa inquietud. Els dofins van continuar amb aquesta operació circular durant bastants minuts més, fins que els nedadors van advertir que a la part exterior d'aquest carrusel delfinari hi havia un gran tauró blanc que s'havia vist atret pel saborós xipolleig dels australians. Si no arriba a ser pels dofins protectors, l'aventura a la platja s'hauria acabat tràgicament. Diuen els supervivents que només quan el tauró es va allunyar els dofins van deixar arribar els exhaustos banyistes fins a la riba.
És una història poc freqüent que confirma la bona fama d'aquests simpàtics i cinematogràfics cetacis. D'altres animals han mantingut bones relacions amb l'home i això explica que els condecorem amb adjectius positius. El gos fidel, l'abella laboriosa, el burro pacient --tant si és català com si no--, el noble cavall, l'astut esquirol i l'intel.ligent dofí formen part dels nostres animals cortesans. D'altres, en canvi, han estat llançats al llarg dels segles a l'avern de la maledicció. Hienes, escorpins, rates de claveguera i mantis religioses arrosseguen una llegenda negra que ens autoritza a liquidar-los sense fer-ne judici previ. A vegades les coses no queden tan clares i certs animals són víctimes i beneficiaris dels gabinets d'imatge. És el que li va passar a la il.lustre família de les orques que, després de molts anys de ser considerades balenes assassines, es van redimir gràcies al seu ingrés en el món de l'espectacle i la seva rendició incondicional davant els domesticadors humans.
El bé i el mal no està establert per la naturalesa, sinó per l'home que pretén administrar-la. Però aquesta intel.ligència prodigiosa atribuïda sistemàticament als dofins és sospitosa. La intel.ligència no és sinònim automàtic de bondat. Intel.ligents eren els nazis que van projectar la solució final dels jueus. Intel.ligents van ser els pares de la bomba atòmica. ¿I si el dofí utilitzés aquesta intel.ligència per confondre'ns i aprofitar-se de la ingènua vanitat humana? M'agradaria trobar algun dia l'evidència del dofí pervers, encara que només fos per canviar els prejudicis respecte de la resta de fauna que ens envolta. Potser un coronel veneçolà no és el diable. Potser en algun lloc del món hi ha un home maltractat sistemàticament per una dona. Potser algun dia trobarem un banquer generós o molts imams que practiquen la santedat. Potser, si és necessari, se'ns creuarà al nostre camí un jutge infal.lible o un buròcrata que en lloc de mirar-se el paper ens mirarà simplement als ulls. La intel.ligència ens blinda, però la bondat ens fa desitjables davant dels taurons blancs que ens envolten. Potser algun dia la llegenda s'ensorrarà i seran els taurons els que ens portaran fins a la riba i allà seran les hienes les que vindran a llepar-nos les ferides de tant intel.ligent sense escrúpols que ens envolta.