LECTURES CURTES // LECTURAS CORTAS

Les Dones d'Aràbia no fan "Gimnàstica"

“Davant de lleis socials atrevides, es perden els papers." 

Mal assumpte quan no hi ha transparència en les administracions públiques. El ciutadà pot ser víctima dels més grans abusos. Fixin-se, si no, en el que els ha passat als membres del sector més liberal de l’Administració de l’Aràbia Saudita, que es van atrevir a promoure una llei per introduir l’Educació Física per a les nenes a les escoles. Els papers sobre la reforma, que haurien d’estar en poder del Consell de Ministres, s’han perdut.

No hi ha un defensor del poble a qui recórrer i, si existís, tampoc serviria de gran cosa. Les institucions callen, no ho saben, no contesten. Als promotors de la reforma educativa no els queda més remei que resignar-se. Alguns segurament ja han viscut abans situacions semblants. Davant de canvis socials proposats, que els sectors ultraconservadors consideren massa atrevits, el normal és que es perdin els papers. En algun lloc hi ha d’haver un immens pou, al qual van a parar els assumptes pendents.

No es pot respondre amb el sí a les reformes que trenquen la tradició, ja que els imams, els ulemes i tots els doctors de l’Alcorà s’enfilarien per les parets, i tota la família reial, amb els seus centenars de prínceps, s’hi posaria en contra. Tampoc sembla que la majoria d’homes –pares i marits- siguin gaire condescendents amb qualsevol signe de modernitat, com és el cas de la gimnàstica femenina.

També és impossible el no, que mereixeria tota mena de crítiques a la premsa europea i que comprometria l’amic nord-americà, que ha salvat el regne de tants problemes i amb el qual hi ha sòlids lligams petrolífers i d’amistat. Si el sí i el no són impossibles, el millor és que els assumptes es podreixin. Ara mateix, està previst que l’any que ve hi hagi eleccions municipals en algunes ciutats, però no se sap en quines. Sí que se sap que les dones continuaran tenint els mateixos drets que els camells. O sigui, que no s’hi podran presentar i tampoc podran votar. En algun lloc deu estar escrit. Però és molt possible que el paper s’hagi perdut.

El firmant vol exercir de mediador en el tema de la gimnàstica. El pla dels promotors de la reforma escolar s’ha de recuperar. Crec que el conservadorisme pot ser compatible amb la rigidesa dels intèrprets de l’Alcorà. Penso que el nostre Govern pot enviar emissaris que expliquin que en un país anomenat Espanya, fa mig segle, hi va haver uns carques que van posar obstacles també a la gimnàstica de les noies, però que unes senyores d’una organització femenina anomenada Sección Femenina van idear uns bombatxos que evitaven que la lascívia i la concupiscència despertessin ànsies eròtiques entre els observadors masculins. Era una espècie de burca per fer esport.

Ja grans, encara en deuen quedat bastants d’aquelles dames. Podrien redissenyar aquells bombatxos que eren un fre per al pecat i una cuirassa per a la castedat. Una empresa els podria fabricar i l’Executiu de Rodríguez Zapatero els enviaria a l’Aràbia en pla cooperació. El gran país del desert ja podria passar per modern i segur que l’acabalada dinastia regnant recompensaria àmpliament el gest generós d’Espanya. L’enviament d’instruccions seria molt oportú per explicar als fonamentalistes que no s’ha de confondre mai, com diuen en castellà, la gimnasia con la magnesia.