|
LECTURES CURTES // LECTURAS CORTAS |
|
|
|
Filosofia
d'Entrenament |
|
|
|
"Una
filosofia d’entrenament ha d’estar fonamentada en una filosofia de
vida i educació ".....una
filosofia d’entrenament basada exclusivament en aspectes propis de
l’esportista"
|
|
Una
filosofia d’entrenament ha d’estar fonamentada en una filosofia de
vida i de l’educació basada en els principis d’autonomia i
llibertat de l’individu. Cal
evitar filosofies d’entrenament construïdes a partir de l’esport i
basades en aspectes externs a l’esportista, on certes persones
utilitzen el seu poder per intentar ser ells els màxims protagonistes. La
nostre filosofia no es basa en reproduir models d’entrenament per
“evolució contrastada” mitjançant l’evolució de reglaments,
l’evolució d’exigències de la competició, l’evolució de
coneixements de l’entrenador, l’evolució de la valoració social i
econòmica de l’esport, i de l’evolució de la tecnologia i
investigació aplicada a l’esport. És a dir, no és basa en tots
aquests aspectes externs a l’esportista on els models d’entrenament
es creen des de l’esport.
Molt contràriament,
tal com des de fa més de vint anys el mestre de mestres Francisco
Seirul·lo Vargas ens està transmetent, cal aconseguir la auto-estructuració
de l’entrenament per “optimització diferenciada” mitjançant la
instauració d’habilitats tècnic-tàctiques en que l’esportista
presenti certa competència, l’observació de l’impacte que la
competició ocasiona a l’esportista, la constant adquisició de nous
coneixements de l’esportista sobre l’esport, l’entrenament i sobre
ell mateix, la formació de la pròpia imatge social, i l’assoliment
del coneixement de l’esportista durant la pràctica amb la tecnologia
i medis d’investigació adequats. És a dir, una filosofia
d’entrenament basada exclusivament en aspectes propis de
l’esportista on tots els models d’entrenament es construeixen a
partir de la pròpia persona esportista. El repte de l’entrenament actual està en aconseguir, sota aquesta filosofia, un projecte de treball coordinat i interdisciplinari entre una selecció de tècnics i assessors amb l’únic objectiu d’aportar a l’esportista solucions pràctiques per millorar el seu rendiment esportiu de forma que ell sigui l’únic protagonista, sigui el màxim autosuficient i desenvolupi una sèrie d’autoaprenentatges bàsics per a aconseguir la mínima dependència dels tècnics en totes les situacions competitives que desitgi. El millor exemple d’implementació pràctica d’aquesta filosofia el van protagonitzar durant molts anys Valero Rivera junt amb el seu mestre Paco Seirul·lo al front de l’equip de handbol del F.C. Barcelona. La gran riquesa de detalls pràctics dels seus principis constitueixen una forma de treball diferencial i integrada de tots els aspectes del rendiment de l’esportista que hauria de ser la motivació bàsica d’aprenentatge de qualsevol professional de l’entrenament.
|
|
|
 |
| © 2003 David Ribera-Nebot DRN
educaciofisica.org TOTS ELS DRETS RESERVATS |
|
|