L'esport
escolar, i pel que sé, l'esport federat, es troba en una sèria
dificultat que caldria examinar i, a qui correspongui, resoldre. Es
tracta de la manca d'àrbitres en tots o en la majoria d'esports. Deixant
a banda els col-legiats que dirigeixen partits d'equips professionals,
cal preguntar-se si els emoluments que perceben i l'esforç per superar
els cursos de capacitació o d'actualització que han de fer, són
proporcionals, no a la seva tasca d'àrbitre, sinó al tracte que
acostumen a rebre -salvant les excepcions que calgui- per part del
públic i àdhuç de jugadors. Pel
que fa a l'esport escolar un arbitratge costa per terme mitjà uns 10
€ més 4,5 € en concepte de despeses de desplaçament. Segurament
els costos de l'esport federat són poc o molt més alts. La pregunta a
fer és, 10 o 14,5 € poden obligar a més de la tasca
d'arbitratge, a suportar insults i maltractaments de l'entorn del partit?
Cal fer una advertència als públics en general i al de l'esport
escolar en particular, de que es poden trobar sense àrbitres i això
dificultaria la pràctica esportiva de competició. És
necessari que tothom entengui que l'àrbitre es pot equivocar com
qualsevol persona i, aquests possibles errors, han de ser entesos i
tolerats per tothom, malgrat que no ens afavoreixin. Els
errors arbitrals poden ser greument perjudicials només en competicions
professionals, doncs no sols es juguen resultats sinó també, molts
diners. En
esport escolar això no existeix i és, sens dubte, molt formatiu i
edificant acceptar de bon grat les decisions, malgrat no comptin amb la
conformitat de tothom, de la persona designada per arbitrar les
incidències i dirigir els partits. Certament
l'esport d'elit pot ser un esquer per afeccionar els més joves. Però
el públic de les competicions professionals en la majoria d'esports, no
és model per als més joves. |