La nostra societat, que dubta molt poc dels dubtosos valors que accepta i proclama, sovint es fa la indignada i carrega sobre l'escola les seves enrabiades i els seus remordiments, com si la mala educació dels joves fos culpa sobretot de l'escola. Certament, l'escola ho té difícil; se li exigeix que ho faci tot: ensenyar les coses més diverses i educar en les coses més fonamentals.

Convé que ho recordem, sobretot ara que l'escola s'ha acabat i que és hora de fer balanç: l'escola no transforma la societat, és la societat la que transforma l'escola. Cada societat té l'escola que vol mantenir i potenciar. I sovint penso que nosaltres tenim unes escoles força millors del que serien si les deixéssim completament en mans de les famílies, els empresaris, les organitzacions socials o els mitjans de comunicació.

Però, per fer content tothom, sovint es comet l'error d'anar amuntegant matèries, quan, ben al contrari, l'escola primària i la secundària s'haurien de concentrar en molt poques disciplines bàsiques, tractades a fons, és a dir, veient-ne els plantejaments, les conseqüències i les alternatives. A més a més, hi ha assumptes que han de ser transversals de debò: la llengua i el raonament, per exemple, s'haurien de treballar constantment, a cada classe; els valors s'haurien de fomentar, comentar i criticar des de tots els punts de vista; el rigor, el mètode, però també l'art i el gust haurien de ser cultivats sempre, gairebé sense percebre-ho.

Les coses milloraran quan entenguem que l'escola no és un supermercat on hi ha de tot, sinó un espai d'informació selectiva, de diàleg constant, de reflexió crítica. Una escola --i una universitat-- com la nostra, amb tantes assignatures pretesament importants, no pot deixar empremta, sinó fatiga i desfici. S'obtindrien més coneixements amb menys assignatures, però més coordinades, més compactades. Sobretot s'obtindria més coneixement. El gran fracàs escolar no és el suspens, sinó el caos mental i la immaduresa cívica. I no oblidem que l'escola construeix sobre allò que ja s'ha après a casa i, és clar, a la tele.

Article publicat a El Periódico el 4 de juliol del 2007

http://www.terricabras-filosofia.cat
Web Personal de Josep-Maria Terricabras