LECTURES CURTES // LECTURAS CORTAS |
|
Els
Valors Educatius de l'Esport (resum) |
|
|
"lo
educatiu d’una activitat esportiva és lo configurador "lo
realment i únic educatiu són les condicions en que es puguin
desenvolupar aquestes pràctiques
que permetin a l’esportista comprometre i mobilitzar les seves
capacitats de tal manera que aquesta experiència organitzi i configuri
el seu propi jo, |
Per
a nosaltres lo educatiu d’una activitat esportiva és lo configurador
de la personalitat de l’alumne. Igual que Le Boulch (1996): “un
esport és educatiu quan permet el desenvolupament de les seves aptituds
motrius i psicomotrius, en relació als aspectes afectius, cognitius i
socials de la personalitat”.
Cal configurar un tipus de pràctica esportiva que comprometi íntegrament
a la personalitat de l’esportista, que és un objectiu intemporal i
prioritari. Lo educatiu de les pràctiques esportives no és
l’aprenentatge de les seves tècniques o tàctiques, ni tan sols els
beneficis físics i psíquics de una bona preparació física; si no que
lo realment i únic educatiu són les condicions en que es puguin
desenvolupar aquestes pràctiques
que permetin a l’esportista comprometre i mobilitzar les seves
capacitats de tal manera que aquesta experiència organitzi i configuri
el seu propi jo, aconsegueixi la seva auto-estructuració. Així, les
condicions en que es practiquen les tasques de l’aprenentatge esportiu
és lo educatiu, doncs és el que condueix a la auto-estructuració de
una o altre forma de la personalitat de l’individu.
Els valors educatius de l’esport no són aquells que de manera
habitual se li atribueixen de forma exògena com salut, companyerisme,
respecte de les normes,...; si no aquells altres que de forma endògena
es van configurant en l’individu gràcies a les condicions en que va
practicar qualsevol especialitat esportiva. Quins són els valors educatius de l’esport diferenciadors d’altres activitats? Hem
de recórrer als valors intrínsecs que configuren els jocs esportius:
o
Localització
i identificació d’elements significatius de l’entorn, amb la
posterior possible simbolització. o
Descubrir
relacions concurrents en les situacions viscudes. o
Estructurar
jeràrquicament les relacions i situacions per formalitzar judicis de
valor. o
Prendre
decisions per a la elecció de tasques amb més o menys risc. o
Elaborar i
dissenyar tasques segons dades temporals. o
Avaluació
subjectiva d’aconteixements. o
Control del
nivell d’autoafirmació. L’activació
d’aquestes i altres funcions ens permet configurar
o
Identificació
d’un entorn organitzat per la norma utilitzant-lo per la pròpia
activitat. o
Elaboració
de relacions interpersonals i grupals induïdes per la norma. o
Assumir
compromisos personals en relació al grup. o
Descubrir
estratègies i explorar noves formes d’estructurar l’espai i
interpretar les relacions interpersonals. o
Analitzar la
gènesis del micro-model grupal. o
Elaborar i
modificar normes per experimentar.
Així, estructurarem la personalitat lúdica del participant.
o
Impuls
fonamental per crear la nostre pròpia activitat. o
Reflexa d’
aspectes projectius de la personalitat. o
Potenciació
de la pràctica mostrant el talent del executor. o
Permet
transferir a l’executor les situacions esportives viscudes a diferents
situacions que pugui viure durant el resta d’activitats de la seva
vida. o
El component
hedonístic de la pràctica esportiva li proporciona un potencial per
fitxar i projectar l’activitat total de l’individu en un determinat
camp del coneixement.
Igualment, estructurarem la personalitat Eronística de
l’individu.
Per
tant, la pràctica esportiva realitzada en aquestes condicions pot
oferir aspectes coyunturals de alt valor educatiu.
|
|
|
© 2003 David Ribera-Nebot DRN
educaciofisica.org TOTS ELS DRETS RESERVATS |
|